Si nosaltres no obeïm, ells ja no tenen poder

Pot semblar que faci una eternitat, però des de 2017 només han passat tres anys. Un any sens dubte històric que marcarà un abans i un després en el poble català i la resta de pobles de l’estat.

Des de la perspectiva del camp popular l’1 d’octubre d’aquell any vàrem viure un exercici formidable de desobediència civil protagonitzada per centenars de milers i milers de persones mobilitzades que van infligir una humiliant derrota a l’Estat Espanyol en termes d’autoritat i legitimitat. La vaga General i les mobilitzacions del 3 d’octubre van arribar molt més enllà dels moviments independentistes, i van mostrar que el suport al referèndum d’autodeterminació i el rebuig a la repressió tenien un ampli suport arreu de la societat catalana. Per primer cop en moltes dècades, el sindicalisme alternatiu català va mostrar capacitat per convocar una vaga general amb cara i ulls, tot i no obtenir el suport de la burocràcia sindical que dirigeix UGT i CCOO, un fet per si mateix, sense precedents amb la història recent dels Països Catalans, i inconcebible no gaire temps abans.El que va passar després ja ho sabem tothom; la via unilateral va quedar-se en un acte merament simbòlic, quedant en evidència que la DUI no era més que un subterfugi dels dirigents sobiranistes de cara a forçar negociacions amb un Estat Español tancat en banda a negociar res més que els termes de la rendició. Encara que avui alguns insisteixin (pensant ja únicament en clau electoral) a agitar el fantasma del diàleg. Al mateix que desterren dels seus discursos (conscients del preu repressiu a pagar) qualsevol possibilitat de qüestionar l’autoritat de Madrid i obrir la via d’un moviment de desobediència civil a l’estil de la que va viure l’Índia o la Irlanda colonitzada pels Britànics, o els moviments pels drets civils als EUA.

El poder polític en qualsevol democràcia liberal, es basa en una barreja entre coerció/força bruta i legitimació/consentiment, i necessiten quallar una sèrie de dogmes quotidians a la ment dels oprimits que generin submissió consentida, i transformar les idees de les elits en les idees socialment hegemòniques.

Per exemple durant els anys que va durar el conflicte basc, fins i tot abanderats del xovinisme espanyol com Rosa Diaz s’atreveixen a parlar obertament a favor del dret d’autodeterminació del poble basc amb els següents termes: “Si la mayoría de vascos quisiera la independencia la democracia se adaptaría”. Un relat instrumental molt potent, que va ser una important contribució per deslegitimar completament l’esquerra abertzale a ulls d’una bona part de la població. Un discurs, que com avui com sabem, ha saltat pels aires, i amb ell, també bona part de la legitimitat que l’Estat Espanyol tenia entre una bona part de la societat catalana.

En aquest sentit el recurs a la força bruta per part d’un estat autoanomenat “democràtic” no és una mostra de la seva fortalesa, sinó més aviat de debilitat, i obre una escletxa pels de llum pels que apostem per enfortir els sectors populars, i construir poble com a subjecte sobirà, autònom, i amb capacitat de plantar cara a unes estructures polítiques que se’ns mostren cada vegada més com a titelles mogudes per forces externes alienes a qualsevol instància formal de les anomenades democràtiques o mecanisme de sufragi universal.

En altres paraules la nostra alternativa (al marge de jerarquies) passa per l’autoorganització popular, i per no dependre de cap Estat al seu torn dependent (per molt “propi” que se’ns presenti aquest).

Visca la lluita de pobles contra imperis i d’obrers contra patrons.
11 de setembre del 2020

Jornades del País Valencià 2009

El juny del 2009, varem organitzar unes Jornades a l’entorn del País Valencià des d’una perspectiva llibertària. Per a fer-ho, convidàrem a tres ponents que vem considerar prou bons coneixedors d’aquesta realitat. Avui us recuperem els vídeos d’aquestes.

Cal recordar que les xerrades es varen fer en 2009, i que cal situar algunes reflexions en el context d’aquell moment.

“L’anarquisme valencià durant la República i la guerra Civil”
Ponent: Miquel Amorós, historiador i analista social.
Va tenir lloc divendres 5 de juny del 2009 a les 19.30h al Tercer Assalt. Carrer Cambrils 11 L3 Vallcarca

Tractarem la fundació de la FAI, de la cultura llibertària com a cultura de classe, de la lluita entre reformistes i revolucionaris dins la CNT, de la formació de la Columna de Ferro, de les col·lectivitzacions, del trasbalsament ideològic del moviment llibertari amb la col·laboració política, i de la contrarevolució republicana i estalinista a la rereguarda.

“El moviment obrer durant el postfranquisme i la transició. Un cas comarcal: La Plana”
Ponent: Josep Lluís Blázquez, del Centre de Documentació del Casal Popular de Castelló.
Va tenir lloc dissabte 13 de juny del 2009 a les 19h al Casal Popular de Les Corts “Colònia Castells”. Carrer d’Entença 237 L5 Entença

Farem un repàs dels conflictes originats amb l’aparició de noves formes de treball a una comarca eminentment agrícola, passant per la legalització dels sindicats, les vagues, l’antifranquisme, i la consciència de classe i nacional. Tot això sense deixar de banda el sector citrícola, fortament arrelat com a conseqüència de la profusió de minifundis per tota la comarca.

“El País Valencià serà d’esquerres o no serà? Estructura social i conflicte identitari al País Valencià”
Ponent: Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Va tenir lloc divendres 19 de juny del 2009 a les 19h al CSO La Nova Carboneria. Carrer del Comte d’Urgell 30 L1 Urgell L2 Sant Antoni

Els conflictes al voltant de la identitat col•lectiva dels i les valencianes que es van donar a redós de la transició sovint han estat analitzats sense tenir en compte el rerefons social que tenien. En aquesta xerrada oferirem un breu repàs als termes principals del conflicte conegut com la ‘Batalla de València’ tot fent especial èmfasi en el paper de la burgesia valenciana, les bases socials de l’anticatalanisme i la vinculació entre el valencianisme fusterià i les esquerres valencianes. Una anàlisi de classe del conflicte identitari que ens aportarà algunes de les claus per entendre’l, i per interpretar també el País Valencià d’avui.

Les jornades, varen ser complementades amb la projecció de dos documentals d’interès: “Ser Joan Fuster” i “Del roig al blau. La transició valenciana”.

Davant el fracàs de la urna, autogestió i lluita.

Afrontem una nova diada veient com el creixent immobilisme de la classe política alenteix de nou el clam popular que reivindicava entrar en una nova fase de sobirania popular. Tot i els esforços de la població en tirar endavant, són els presumptes aliats parlamentaris, els mateixos que reprimeixen a aquelles que han participat d’una manera o altra en aquesta reivindicació. No són només les represaliades aquelles representades amb els llaços grocs sinó totes aquelles que dia a dia segueixen lluitant de múltiples formes per aconseguir un món millor.

Ens veiem immerses en una crisi que ja afecta molts nivells de la nostra quotidianitat i que els estaments polítics no fan més que agreujar-la. La presumpta crisi econòmica, conseqüència de la gran estafa piramidal que suposa el capitalisme, perpetua la precarietat a què moltes de nosaltres vivim sotmeses per engrandir les arques dels de sempre. Si cada cop resulta més difícil arribar a final de mes, això dificulta greument que les classes populars puguin pagar menjar, vestir… o les factures de serveis primaris com són l’aigua, el gas o l’electricitat o del mateix habitatge. Dia a dia, podem veure com milers de famílies pateixen en les seves pròpies carns els talls d’aquests subministraments o són desnonades dels seus habitatges, sense importar les conseqüències.

Patim una precarització dels llocs treball que ens porta, en el millor dels casos, a uns salaris de misèria sota unes condicions d’explotació laboral; per a altres, haver de viure de treballs sense papers i perseguides per les classes benestants o directament sense poder treballar.

Moltes són les persones que dia a dia intenten arribar per qualsevol mitjà a aquestes terres fugin de situacions molt pitjors en els seus llocs d’origen, algunes d’elles fugint de guerres, esclavatge o de la fam. La resposta de les institucions, lluny de l’acollida humanitària que acostumen a publicitar, aquesta es transforma en deportacions, reclusió en CIE’s, batudes racistes o condemnades a morir en aquesta mar Mediterrània que s’està transformant en una fossa comuna.

També veiem com la nostra societat presumptament avançada perpetua el model patriarcal, com una de les formes de dominació de la seva societat. A més a més, trasllada amb les seves decisions polítiques i jurídiques la sensació que una persona, pel sol fet de pertànyer a un gènere o condició efectiva-sexual diferent de la que atribueixen un fals estatus de “normalitat”, pot tenir menys drets que una altra, fins i tot el dret a la vida.

Tampoc trobem massa millores en la lluita contra l’emergència climàtica, en quant veiem com el canvi climàtic avança sense aturador i no es prenen mesures pal·liatives al respecte. Anem pel camí d’un col·lapse mundial del què sembla que algunes es creguin meres espectadores fins que sigui massa tard per a adonar-se de què en seran víctimes.

Per tots aquests motius seguim trobant en l’autogestió un model polític i social que ens pot portar a assolir totes les sobiranies, trencant amb les opressions que patim i encaminant-nos cap al nou món que portem en els nostres cors.

Cap a la confederació de pobles lliures dels Països Catalans!

Bloc antiautoritari, 11 de setembre del 2019

Ruta per la Revolució Social a Barcelona (ed 2019)

El proper diumenge 14 de juliol del 2019, en el 83 aniversari de la Revolució Social a Barcelona, els col·lectius Negres Tempestes i Universitat Lliure a Sants realitzaran una ruta pel centre d’aquesta ciutat. La ruta tindrà lloc:

Diumenge 14 de juliol del 2019 a les 12h
Davant de l’edifici de Telefònica de la plaça Catalunya.

La ruta serà narrada per a persones oïdores i interpretada en llengua de signes catalana per a persones sordes gràcies a l’associació Més Accès.

Activitat gratuïta